PINEDA EN EL TEMPS

L'any 1499, Pineda era una franja de terra de dues canes d'ample que la formaven des del camí de la Pobla de la Boada fins a la platja. El sis de juliol del mateix any aquest camí va ser venut pels vescomtes de Cabrera a la Universitat de Pineda. Per circular per aquest camí es concretà tota una normativa d'ús tant per al trànsit de mercaderies com de persones que incloïa, entre d'altres, el pagament d'una taxa per a "les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna, que no han satisfet, pagat, ni contribuït a la talla per repartir el preu d'aquest camí".

Així, poc a poc, Pineda es va transformant en un poble més comunicatiu. El vial ( actual Carrer de Mar), va afavorir un canvi en la fesomia urbanística de Pineda. Ja la seva obertura va tenir efectes saludables en l'ordre social i comercial, però són més tardans en l'aspecte urbanístic. Durant molt temps les vores del vial van restar sense edificar i el poblament seguia limitat a la tirada del camí ral.

Avui dia, els hi expliquem als nens contes de pirates, històries d'aventures que fan bullir la sang dels infants que viuen en una fantasia. Però en aquella època tants els nens com els adults vivien atemorits per aquest pirates que atacaven el poble quan menys s'ho esperaven.
La costa del Maresme hagué de partir fins ben avançat el segle XVII el perill pirata. L'acabament d'aquest perill va provocar l'aparició d'un nou element en l'estructura urbana de la població: el barri de mar o de pescadors. Aquest barri es començà a edificar a l'inici del carrer de Mar, just a l'altre extrem d'on es feia el mercat. El barri de pescadors no era res més que unes poques cases rudimentàries situades a banda i banda del camí de mar, molt a prop de la platja. Les llindes d'algunes d'aquestes cases, d'inicis del segle XVIII, justifiquen la seva antiguitat.

Al mateix temps, la pressió senyorial sobre els pagesos remences va anar augmentant contínuament. Aquest pagesos havien de pagar uns forts impostos per obtenir la seva llibertat personal i deixar de sotmetre's al senyor. La situació insostenible plantejada acabà amb la rebel·lió dels remences el 1.462, que s'aixecaven en armes per diversos indrets de Catalunya. L'aixecament coincidí amb un enfrontament entre la Generalitat i el rei Joan II. El resultat fou una cruel guerra civil o Primera Guerra dels Remences, que durà deu anys.

L'acabament del conflicte no solucionà el problema del remences i l'any 1.484 s'inicià un nou conflicte. L'any següent, s'assaltà la notaria de Can Coll de Pineda i s'hi cremaren molts lligalls. Tot seguit, els pagesos prengueren el castell i l'enderrocaren, el qual mai s'ha tornat a reconstruir.
L'any 1.486 es concedeix als camperols l'estabilitat en les terres que treballen respectant, no obstant això, la propietat feudal. L'any 1.581, Pineda és atacada per dinou vaixells moros, se sap que el perill era evident gràcies a un testament del pescador Simó Creus, mariner de la vila de Pineda. Altres atacs propers comesos durant aquest període van ser a Canet de Mar (24-VI- 1.604), a Sant Andreu de Llavaneres (21- VII-1.609), o a Arenys de Mar (febrer de 1.624).

A aquella època hi havia l'existència d'un hospital de pobres. D'aquest hospital es tenen molt poques notícies documentals. Se sap que era un local destinat a l'alberg de pelegrins i de pobres transeünts del qual tenien cura els obrers de la parròquia de Santa Maria. Un padró d'habitants, de l'any 1.860 situa l'hospital al carrer Sant Joan. Sembla que ocupà un indret proper al lloc on posteriorment ens construí l'escorxador municipal.
Pel que fa a l'església parroquial també s'efectuen d'altres obres fetes per diversos mestres i autors: el pintor gironí Gabriel Bou, per exemple, executà les pintures del retaule major l'any 1.509. 

El segle XVII, el redreçament econòmic català que s'experimenta sobretot al darrer terç del segle XVI, s'estronca a partir dels últims anys a la dècada de 1.620-1.629. A partir de 1.630 s'inicia una fase negativa per a la demografia del país.

Parlant més concretament, a Pineda les actes de la Universitat de Pineda ens mostren aquesta situació econòmicament compromesa i socialment inestable. L'11 de juliol de 1.658 es fa constar el pagament de 200 lliures per cobrir les despeses d'allotjament; el 22 de desembre del mateix any es reitera la necessitat de pagar impostos; l'1 de juliol de 1690 s'acorda realitzar un repartiment de 600 lliures per atendre les despeses de la vila; el 12 d'agost de 1696 els jurats han de manllevar censals per redimir les necessitats que la universitat ha patit amb l'ocupació francesa.
A més dels conflictes bèl·lics, la població continua patint epidèmies, i només se sap que el 1.653, els jurats de Pineda contracten al metge Musur Labòria , el qual es compromet a visitar els malalts del contagi a canvi d'un pagament de 125 lliures. La recuperació es traduirà en un creixement demogràfic sense precedents- la població es triplica durant el segle XVIII-, i en un major dinamisme econòmic amb l'increment de la producció agrícola i del comerç marítim.

Així Pineda va anar naixent poc a poc fins avui dia. Està comprovat que la població de Pineda ( Pinatencs) ha anat creixent demogràficament, l'índex de creixement anual ha estat del 98%. Al 1.990 hi havia 16.217 pinatencs a la vila. 
A l'estiu, Pineda es veu desbordada per l'aglomeració de visitants que estiuegen, això converteix a Pineda en una vila turística que li dona u aire especial i viu. Pel que fa a la població activa, 269 persones es dedicaven a l'agricultura, 943 a l'hostalera, 549 al comerç i 1.143 a la indústria, el nombre de treballadors registrats en l'atur era de 1.587.

Si pugéssim a un avió i miréssim Pineda des de l'aire la descriuríem com una vila que es troba a 10m d'altitud, prop de la mar, entre el torrent de la Rasa i la riera de Pineda, on hi ha el nucli vell, antigament anomenat la Boada, que conserva encara l'aspecte tradicional. N'és el centre de plaça Catalunya, on hi ha edificis del segle XVIII i XIX i la casa de la vila. El carrer Major correspon al camí ral i conserva una creu de terme gòtica al pati de Can Quintana.

L'església parroquial de Santa Maria de Pineda és esmentada per primera vegada el 1079, en l'acta de consagració pel bisbe de Girona Berenguer Guifre de Cerdanya. L'actual edifici correspon en bona part al bastit al segle XVI, al qual s'afegiren dues naus laterals al segle XVIII i també el campanar, la façana barroca té un esgarrifat a quadres restaurat el 1.988 segons els mateixos motlles de l'any 1.948. A la llinda de la portada una inscripció en català recorda la terrible ràtzia de les galiotes turques de Dragut de l'1 d'agost de 1.545, amb un gran nombre de morts i captius. Per això fou fortificada, però fou cremada durant la guerra del Francès, sofrí durant les guerres Carlines i encara al 1.936 tornà a sofrí destrucció.
Deixant a part el tema de l'história de Pineda, anem a veure les festes que Pineda té i les celebracions que els Pinetencs tenen marcades en el seu calandari. Els esdeveniments festius més importants són, d'una banda, les Fires i Festes de Sant Joan, que apleguen la festa la major petita de Sant Joan Petit i la Fira-Pineda, coincident amb aquesta diada. D'altra banda, la festa Major de Sant Joan Gros, el 29 d'agost, en la qual té lloc una cercavila amb timbalers, gegants i cap-grossos, que es clou amb la celebració del Complot, mostra de teatre i dansa al carrer. Antigament es ballava la dansa de Pineda el dia de Sant Antoni, al carrer homònim, i per Sant Pere al barri de Pescadors. El darrer diumenge de maig se celebra un aplec a l'ermita i la font de Sant Jaume, recuperat el 1972 que abans coincidia amb la festa de Sant Jaume.

Desviant-nos del tema de festius i dedicant-nos a l'organització d'activitats culturals i d'esplai des dels anys trenta va ser capdavanter el Centre Cultural Recreatiu (1929), on hi ha una sala de teatre. La Biblioteca Popular que presideix a la plaça de les Mèlies fou una de les primeres creades per la Mancomunitat a iniciativa de Serra i Moret i Sara Llorens.

Els Cantaires de Pineda organitzaven les caramelles: el 1973 es creà l'Orfeó Monteverdi, especialitzat en polifonia clàssica. 
Hi funcionen una emissora municipal, Ràdio Pineda, i l'emissora pública TV Pineda, amb emissors setmanals. Cal esmentar també els dos Casals de Joventut i el Casal de la Dona, la Casa de Cultura Sara Llorens i l'Escola Taller Garbí. Hi ha una escola d'educació especial, quatre escoles d'ensenyament bàsic, dues de públiques i dues de privades.

Entre els esports es destaca el bàsquet, però també s'hi practica el futbol, el ciclisme, l'excursionisme, els escacs i la vela.
Per acabar m'agradaria comentar el descobriment d'una vil·la romana, prop d'on ara hi ha la casa de pagès coneguda com Can Roig. El territori del terme municipal reunia les condicions òptimes per a l'establiment del poblament romà: terreny planer i fèrtil, travessat per una riera i per la Via Augusta. Indissolublement lligat amb aquesta vil·la romana es troba el que és la resta arquitectònica antiga millor conservada del municipi. Ens referim a l'aqüeducte romà de Can Cua . 

Ara ja podem mirar Pineda de Mar com el poble per el qual s'anomena, mirar-lo no pel que és, sinó pel que ha suportat i el que guarda sota aquella brisa d'aire fresc que empeny la mar cap al poble cada dia. Tenir el prestigi de conèixer la ciutat des del seu naixement i contribuir a que cada dia sigui més possible la utopia pròpia d'un poble de pescadors com n'ha sigut Pineda.